Guia de Propietat Intel·lectual per a l'ús d'IA al professorat

Benvolgut professorat,

Aquesta guia naix d'una col·laboració entre el CEFIRE d'Intel·ligència Artificial i Pensament Computacional i la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), amb un objectiu clar: oferir-vos un recurs pràctic i comprensible sobre la relació entre la intel·ligència artificial i la propietat intel·lectual.

La IA generativa ja forma part del nostre dia a dia com a docents: la utilitzem per preparar materials, generar imatges i crear activitats. Però darrere d'aquestes eines hi ha preguntes importants que sovint ens fem sense trobar respostes clares:

Aquesta guia pretén respondre aquestes preguntes de manera planera, sense argot jurídic innecessari, i sempre amb un enfocament pràctic orientat a l'aula. No necessiteu ser experts en dret ni en tecnologia: només un professorat curiós i responsable —que és exactament el que sou.

Tres principis transversals de la guia

Abans d'endinsar-nos en la relació entre IA i drets d'autor, cal que tinguem clars alguns conceptes fonamentals. Aquesta secció és breu i deliberadament senzilla: no pretenem convertir-vos en juristes, sinó donar-vos les eines per entendre el que vindrà després.

1.1. Drets d'autor: què són i com funcionen

La propietat intel·lectual és el conjunt de drets que protegeixen les creacions originals de caràcter literari, artístic o científic: llibres, cançons, fotografies, vídeos, programari, materials didàctics… En Espanya, està regulada pel Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1996.

Un aspecte fonamental: els drets d'autor naixen automàticament quan es crea una obra original. No cal registrar-la, ni posar el símbol ©, ni fer cap tràmit. Des del moment en què un professor escriu uns apunts originals o un alumne compon una cançó, ja són titulars de drets.

Drets morals

Són irrenunciables i intransferibles. Acompanyen l'autor durant tota la seua vida i, després, als seus hereus. Els més importants són el dret al reconeixement de l'autoria (que el teu nom aparega vinculat a la teua obra) i el dret a la integritat de l'obra (que ningú la modifique sense el teu consentiment).

Drets d'explotació (patrimonials)

Permeten obtindre una compensació econòmica quan altres utilitzen la teua obra. Inclouen la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació. A diferència dels morals, aquests drets es poden cedir a tercers mitjançant un contracte (per exemple, a una editorial o a una entitat de gestió).

1.2. Què està protegit i què no

La llei protegeix l'expressió concreta d'una idea, no la idea en si mateixa. Això és una distinció molt important:

Tampoc estan protegides les notícies del dia ni les simples informacions de premsa, ni les disposicions legals o reglamentàries.

1.3. El domini públic: quan una obra és lliure

Els drets d'explotació no són eterns. En la legislació espanyola, amb caràcter general, duren tota la vida de l'autor i 70 anys després de la seua mort (80 anys per als autors morts abans del 7 de desembre de 1987). Un cop transcorregut aquest termini, l'obra passa al domini públic i pot ser utilitzada lliurement per qualsevol persona, sempre que es respecte l'autoria i la integritat de l'obra.

1.4. Llicències Creative Commons: una alternativa flexible

No tot és «tots els drets reservats» o «domini públic». Entre ambdues opcions existeixen les llicències Creative Commons (CC), un sistema creat el 2001 que permet als autors decidir per endavant quins usos autoritzen de la seua obra. Són especialment útils en l'àmbit educatiu perquè faciliten compartir i reutilitzar materials legalment.

Hi ha sis combinacions principals, construïdes a partir de quatre condicions:

1.5. Què és la SGAE i com funciona la gestió col·lectiva

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) és una entitat privada, sense ànim de lucre, que es dedica a la defensa i gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual en els àmbits de la música, les arts escèniques i l'audiovisual. Fundada el 1899, actualment compta amb més de 130.000 socis i sòcies (autors, editors musicals i hereus) i representa més de 4 milions de titulars de drets a escala internacional, amb un repertori superior a 80 milions d'obres en 180 països.

Imaginem un compositor que ha escrit 200 cançons. Cada vegada que alguna sona en una emissora de ràdio, en un bar, en una plataforma de streaming o en un festival escolar, li correspon una remuneració. Però és materialment impossible que ell, individualment, controle on i quan es reprodueixen les seues obres i cobre per cadascuna. Ací és on entra la gestió col·lectiva.

Què fa exactament la SGAE?

• Gestiona drets: Concedeix llicències als qui volen usar les obres del seu repertori (emissores, bars, plataformes digitals, organitzadors d'esdeveniments…), recapta els drets corresponents i els reparteix entre els autors.
• Defensa els creadors: Representa els interessos dels seus socis davant institucions nacionals i internacionals (CISAC, GESAC, Parlament Europeu…) i participa activament en el debat sobre la regulació de la IA i la propietat intel·lectual.
• Promou la creació: Ofereix formació, ajudes socials i activitats de promoció per als seus membres.

1.6. Altres entitats de gestió a Espanya

La SGAE no és l'única entitat de gestió col·lectiva. A Espanya, el Ministeri de Cultura ha autoritzat diverses entitats, cadascuna especialitzada en un tipus de drets o de titulars. Les més rellevants per al context educatiu són:

1.7. L'excepció educativa: què podem fer a l'aula

La Llei de Propietat Intel·lectual preveu algunes excepcions que permeten al professorat fer servir obres protegides sense demanar autorització, sempre que es complisquen determinades condicions. És important conéixer-les, perquè són el marc legal que ens empara en la nostra tasca diària.

El dret de cita (art. 32.1 TRLPI)

És lícit incloure fragments d'obres alienes dins d'una obra pròpia (per exemple, una presentació didàctica), sempre que es tracte d'obres ja divulgades, la inclusió es faça a títol de cita o per a anàlisi, comentari o judici crític, amb finalitat docent o d'investigació, i indicant la font i el nom de l'autor.

Il·lustració amb fins educatius (art. 32.3 TRLPI)

El professorat d'educació reglada pot reproduir, distribuir i comunicar públicament petits fragments de determinades obres (excepte llibres de text i manuals universitaris) sense autorització, sempre que no tinga finalitat comercial, es faça per a il·lustrar activitats educatives (presencials o a distància), i es cite la font i l'autor.

Plataformes digitals educatives

El professorat pot utilitzar legalment continguts protegits a través de plataformes digitals tancades com Aules, Teams o Google Classroom, sense necessitat d'autorització expressa, sempre que es tracte d'ensenyament reglat, en un entorn electrònic segur, amb fins educatius i citant la font i l'autor.

Per entendre per què la intel·ligència artificial posa en joc la propietat intel·lectual, primer cal entendre —encara que siga a grans trets— com funcionen aquestes eines que ja fem servir diàriament.

2.1. Què és la IA generativa?

Quan parlem d'intel·ligència artificial generativa ens referim a sistemes capaços de crear contingut nou: text, imatges, música, vídeo, codi informàtic o fins i tot veus sintètiques. No es limiten a buscar o classificar informació: generen coses que no existien abans.

Darrere d'aquests sistemes hi ha models matemàtics molt complexos (anomenats «models de llenguatge», «models de difusió» o «xarxes neuronals», segons el tipus) que han estat entrenats amb quantitats enormes de dades: textos de llibres, articles, webs, imatges, partitures, gravacions… Tot un oceà de contingut creat per persones humanes.

2.2. D'on «aprén» la IA? Les dades d'entrenament

El punt crític per a la propietat intel·lectual no és tant el que genera la IA, sinó el que ha consumit per aprendre a generar-ho. Els models d'IA s'entrenen amb conjunts massius de dades (datasets) que sovint inclouen milions d'obres protegides per drets d'autor: textos periodístics, fotografies, cançons, il·lustracions, còmic, guions…

En molts casos, aquestes obres s'han recollit de la xarxa mitjançant tècniques de rastreig automàtic (scraping o web crawling) sense demanar permís als creadors ni remunerar-los. Això és exactament el que denuncien entitats com la SGAE, CEDRO o les seues homòlogues internacionals.

2.3. Eines que ja utilitza (o pot utilitzar) el professorat

Probablement ja coneixes algunes d'aquestes eines, o fins i tot ja les fas servir. És important saber què fan i d'on trauen les seues capacitats:

2.4. Regla d'or: IA corporativa vs. IA oberta

No totes les eines d'IA són iguals pel que fa a la protecció de dades. Aquesta és una distinció crítica que tot docent ha de tindre clara, perquè afecta directament quina informació podem introduir en cada eina.

2.5. Menors i IA: qui pot usar-la i com

Un aspecte fonamental que hem de tindre molt clar: la immensa majoria del nostre alumnat no pot utilitzar directament eines d'IA.

La base legal: La LOPDGDD (art. 7) estableix que els menors de 14 anys no poden consentir el tractament de les seues dades personals. Usar una eina d'IA implica acceptar unes condicions de servei que inclouen el tractament de dades. A més, el Govern espanyol ha aprovat un Avantprojecte de Llei que elevarà aquesta edat a 16 anys. Això afecta pràcticament tot l'alumnat d'Infantil, Primària i ESO.

Aquest model respecta la legislació i, a més, és pedagògicament superior: l'alumnat aprén a formular bones preguntes, a avaluar críticament els resultats i a entendre les limitacions de la IA, sense interactuar-hi directament.

2.6. El gran debat: «inspirar-se» o «copiar»?

El debat central és: quan una IA «aprén» de milions d'obres protegides, està fent el mateix que un humà que llig i s'inspira? O està copiant a escala industrial sense pagar? Les posicions són clares i contraposades:

La realitat és que el debat encara no està resolt. Hi ha litigis oberts als EUA, al Regne Unit i la UE que determinaran els límits. Mentrestant, el que sí sabem és que la legislació europea aposta clarament per la transparència (saber amb què s'ha entrenat un model) i pels drets dels creadors a ser compensats.

Aquesta és probablement la pregunta més fascinant —i més complicada— de tot el debat. Si demane a una IA que em genere un poema, una imatge o una cançó, el resultat té autor? I si en té, qui és: jo, la màquina o l'empresa que l'ha creada?

3.1. L'autoria humana com a principi fonamental

Tant la legislació espanyola com l'europea i la nord-americana parteixen d'un principi clar: l'autor d'una obra ha de ser una persona humana. La Llei de Propietat Intel·lectual espanyola vincula els drets morals a la persona física creadora, i la durada dels drets està lligada a la vida de l'autor. Una màquina no pot tindre drets morals, ni morir, ni tindre hereus.

Aquest principi ha estat reafirmat recentment en diverses sentències internacionals que marquen el camí:

3.2. L'espectre de l'autoria: de l'eina al robot autònom

La realitat no és blanc o negre. Entre «un humà que usa la IA com a eina» i «una IA que crea sola» hi ha una escala de grisos. La tendència internacional és distingir entre obres assistides per IA i obres generades per IA:

El missatge clau: com més gran siga la intervenció creativa humana en el procés, més clara serà la protecció dels drets d'autor sobre el resultat. Un docent que usa la IA per corregir estil o generar idees inicials i després reelabora el contingut està en una posició molt més sòlida que qui simplement copia i enganxa la resposta d'un chatbot.

3.3. La posició de la SGAE

La SGAE ha estat especialment activa en aquest debat. La seua posició, expressada en congressos internacionals i informes, es pot resumir en tres principis:

3.4. I a l'aula, què implica tot això?

Tornant al nostre context educatiu, les implicacions pràctiques d'aquest debat són directes:

Si un alumne presentara un treball generat íntegrament per IA (per exemple, fet a casa sense supervisió), aqueix treball no tindria un autor humà en sentit legal. No és la «seua» obra, i presentar-la com a tal planteja qüestions ètiques i acadèmiques. Recordem: a l'aula, és el docent qui gestiona la IA.

Si un docent crea materials usant IA com a eina de suport, però hi aporta la seua selecció, estructura, criteri pedagògic i revisió, té arguments sòlids per considerar-se'n autor.

Si generem música amb IA per a un acte escolar (el docent introdueix les instruccions, l'alumnat aporta les idees), cal preguntar-nos: qui n'és l'autor? Tenim dret a usar-la? En la secció 5 respondrem a tots aquests escenaris.

No pretenem convertir-vos en juristes, però sí que és important tindre una visió clara del marc normatiu que regula la relació entre IA i propietat intel·lectual. Ací resumim les tres capes legals que ens afecten: l'espanyola, l'europea i l'específica de protecció de dades i menors.

4.1. La Llei de Propietat Intel·lectual espanyola (TRLPI)

El Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (Reial Decret Legislatiu 1/1996) és la norma de referència. Per al professorat, els articles més rellevants són:

4.2. El Reglament Europeu d'IA (AI Act)

El Reglament (UE) 2024/1689, conegut com AI Act, és la primera llei integral del món que regula la intel·ligència artificial. Aprovat el juny de 2024, s'aplica de forma escalonada:

Què afecta el professorat?

Alfabetització en IA (ja vigent): Les organitzacions han de garantir que el seu personal tinga competències suficients per operar i supervisar sistemes d'IA. Aquesta guia és part d'eixa alfabetització.

Transparència: Els continguts generats per IA hauran de ser etiquetats com a tals. Això afecta materials didàctics, deepfakes i qualsevol contingut sintètic.

Drets d'autor en l'entrenament: L'AI Act obliga els proveïdors de models d'IA d'ús general a publicar informació sobre les obres protegides usades en l'entrenament i a respectar els drets de propietat intel·lectual.

IA d'alt risc en educació: Els sistemes d'IA usats per determinar l'accés a l'educació, avaluar alumnat o assignar tasques seran considerats d'alt risc i hauran de complir requisits estrictes de supervisió humana, documentació i transparència.

4.3. El Real Decret espanyol sobre IA i la posició de la SGAE

Espanya ha adoptat una posició proactiva en la defensa de la propietat intel·lectual davant la IA. El Govern va aprovar un Real Decret que busca equilibrar innovació tecnològica i protecció dels creadors, situant Espanya com a referent europeu. La SGAE, juntament amb organitzacions europees com GESAC, AEPO-ARTIS i CISAC, ha manifestat el seu suport a aquesta normativa.

A més, el Parlament Europeu va aprovar recentment (març 2026) un informe sobre drets d'autor i IA generativa que sol·licita major transparència sobre els materials d'entrenament, mecanismes de remuneració justa per als creadors i la possibilitat que les entitats de gestió col·lectiva negociïn acords de llicència.

4.4. Protecció de dades i menors

Dues normatives addicionals són essencials per al context educatiu:

LOPDGDD (Llei Orgànica 3/2018): Estableix que els menors de 14 anys no poden consentir el tractament de les seues dades personals. L'ús d'eines d'IA implica acceptar condicions de servei que inclouen tractament de dades, per tant, l'alumnat menor de 14 anys no pot usar-les directament.

Avantprojecte de Llei de menors i entorns digitals: Aprovat pel Govern, elevarà l'edat de consentiment digital de 14 a 16 anys, afectant pràcticament tot l'alumnat no universitari.

RGPD (Reglament General de Protecció de Dades): Obliga a usar entorns segurs per al tractament de dades personals. Per això insistim: dades sensibles només a través de Copilot amb identitat digital GVA.

4.5. Quadre resum: «Què puc fer i què no com a docent?»

Aquesta és la secció central de la guia: respostes concretes a les situacions que et trobaràs al teu dia a dia com a docent. Hem organitzat el contingut en preguntes freqüents, fitxes de situació i un decàleg de bones pràctiques.

5.1. Puc utilitzar contingut generat per IA als meus materials?

Sí, amb matísos. El contingut generat per IA (textos, imatges, esquemes) pot ser un recurs molt útil per al professorat, però cal tindre presents algunes consideracions:

• El contingut generat per IA no té un autor humà identificable, per tant no té protecció de drets d'autor per si mateix.
• Si tu selecciones, edites, adaptes i estructures el contingut amb criteri pedagògic, la teua contribució creativa sí està protegida.
• Indica sempre que has usat IA com a eina auxiliar. La transparència és un valor i un requisit de l'AI Act.
• Revisa sempre el contingut generat: pot contindre errors, biaixos o informació desactualitzada.

5.2. Puc pujar contingut generat per IA a Aules o Teams?

Sí, amb les mateixes condicions de transparència i revisió. Aules, Teams i Google Classroom són entorns tancats d'ensenyament reglat, la qual cosa facilita l'aplicació de les excepcions educatives. Però recorda que si els materials inclouen fragments d'obres alienes, has de citar la font, i si hi poses dades d'alumnat, usa sempre Copilot per generar-los.

5.3. Com funciona la IA a l'aula amb l'alumnat?

Recordem el principi transversal: l'alumnat (especialment el menor de 14/16 anys) no interactua directament amb les eines d'IA. El model correcte és:

5.4. Puc usar IA per generar música, imatges o vídeos per a projectes escolars?

Sí, és una de les aplicacions més riques de la IA a l'aula. Eines com Suno (música), DALL·E o Canva IA (imatges) permeten crear contingut original per a projectes. Algunes consideracions:

• La música generada per IA no té un autor humà. Si l'usem per a un festival o acte escolar, estem evitant la necessitat de llicències de la SGAE (perquè no hi ha titulars de drets), però també estem substituint la creació humana —una reflexió ètica rellevant.
• Les imatges generades per IA poden reproduir inadvertidament estils, marques o continguts protegits. Revisa sempre el resultat.
• Etiqueta els continguts com a «generat amb IA». És una bona pràctica i un requisit de l'AI Act.

5.5. Com cite correctament contingut generat per IA?

Encara no hi ha un estàndard únic, però les recomanacions acadèmiques convergeixen cap a un format que incloga l'eina, la data i el prompt. Per exemple:

L'important és la transparència: que quede clar que s'ha usat IA, quina eina, i que hi ha hagut revisió i adaptació humana.

5.6. Les meues creacions com a docent estan protegides?

Sí. Totes les teues creacions originals (programacions, materials didàctics, presentacions, exercicis, vídeos) estan protegides per drets d'autor des del moment en què les crees, sense necessitat de registre. I les dels teus alumnes també (en el cas de menors, els pares o tutors gestionen els drets d'explotació).

Si uses IA com a eina auxiliar per crear-les (per exemple, per generar un esborrany que després reelabores), la teua contribució creativa segueix estant protegida, sempre que l'aportació humana siga substancial.

5.7. Fitxes de situació: escenaris reals

A continuació, un recull d'escenaris típics amb respostes clares:

5.8. Decàleg de bones pràctiques: IA i PI a l'aula

Recull de fonts fiables perquè pugues aprofundir pel teu compte. Tots els enllaços estaven actius a abril de 2026.

6.1. Legislació i normativa

6.2. SGAE i entitats de gestió

6.3. Recursos educatius sobre PI i IA

6.4. Protecció de dades i menors

Definicions breus dels conceptes més importants que apareixen en aquesta guia, ordenats alfabèticament.